De la quantitat al valor. L’evolució de la pesquera de la gamba de Palamós

Gamba de Palamós

Gamba de Palamós (Aristeus antennatus). Museu de la Pesca.

La gamba vermella de Palamós és un dels productes gastronòmics més reconeguts de la cuina internacional. Avui és servida als millors restaurants del món, un símbol de qualitat i excel·lència. L’any 2014 la flota d’arrossegament de Palamós va capturar 94.000 Kg de gamba per valor de 3.1 milions €. És el principal recurs per a la Confraria de Pescadors de Palamós, ja que representa entre el 30 i 40% de tota la seva facturació.

Recentment Xavier Viñas ha abordat en el seu treball de llicenciatura la història d’aquesta pesquera, alertat per la difícil situació que pateixen tant del recurs pesquer com del producte als mercats. Després d’anys d’un intens i creixent esforç pesquer, hom ha estat conscient que, sense instruments adequats, la pesquera de gamba estava condemnada al col·lapse. Per això, el Pla de Gestió de la Gamba de Palamós cerca adequar la pesquera al recurs amb l’objectiu d’aconseguir una pesquera sostenible; per la seva banda, la Marca de Garantia Gamba de Palamós vetlla per la valorització del producte als mercats, assegurar la seva qualitat al consumidor final i evitar fraus en la seva comercialització.

Però quins són els motius que han portat la pesquera de gamba a la vora del colapse? Quina és la resposta que els pescadors estan donant a la situació? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre el treball amb l’ajuda de Documare: centre de documentació de la pesca i el mar.

L’inici de la pesquera de gamba s’inicia a Palamós a la dècada de 1930 gràcies a la motorització de la flota d’arrossegament. L’increment de la capacitat de pesca va permetre accedir a un recurs gairebé sense explotar. La proximitat dels caladors de gamba al port de Palamós, sobre les partes o “branes” del rec de la Fonera o Canó de Palamós, van afavorir que una part important de la flota s’especialitzés ràpidament en aquest recurs.

Després del sotrac de la Guerra Civil, la pesquera va emprendre una embranzida definitiva. A partir de 1950 la flota va començar a créixer en número de barques, dimensions i potència dels motors. Aquesta expansió es multiplicà a partir de finals de 1960 amb una línia de crèdits tous per a la renovació de flota pesquera nacional, que va permetre invertir en construir grans embarcacions i dotar-les de nova tecnologia. Per exemple, entre el 1960 i 1970 la potència instal·lada a la flota es multiplicà per quatre i passà de 1.340 a 5.200 HP; entre 1970  i 1975 augmentà de 5.200 HP als 17.300, és a dir, incrementà la seva capacitat un 300%. L’any 1985 hi havia una potència total instal·lada de 19.000 HP en embarcacions que muntaven els darrers avenços tecnològics. Aquestes dades enllacen amb els recents càlculs de Gorelli, Sardà i Company, que mostren com entre el 1950 i el 2012 l’esforç pesquer sobre la gamba es va incrementar en un 8782%.

Als anys 80 es començaren a sentir les primeres veus sobre la situació de sobreesforç que patia el recurs gamba, però no és fins a finals de la dècada de 1990 que els símptomes d’esgotament es fan palesos. Els rendiments no han parat de decrèixer des dels inicis de la pesquera. El mateix equip d’investigadors ha calculat que  entre el 1963 i el 1972 la relació de captura de gamba per unitat d’esforç era de 27,9 kg/HP; el 2012 aquest rendiment se situava en només 3,8 kg/HP.

La Confraria de Pescadors de Palamós, amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, la Càtedra d’Estudis Marítims i de diferents organismes científics – que han descobert els efectes del cascading o de l’impacte de les portes sobre els fons marins – ha començat a implementar mesures per lluitar contra una doble amenaça: un esgotament dels fons – que s’exemplifica en l’augment de captures de talla petita – i la caiguda del preu de la gamba. De fet, els preus deflactats a valors de 2012 indiquen que mai com ara la gamba havia estat, en termes absoluts anuals, tan barata.

El Pla de Gestió de la Gamba de Palamós, que regula la pesquera als caladors palamosins (Candelero, Sant Sebastià, Rostoll, Llevant, Abissínia, Clots i Malica), així la Marca de Garantia Gamba de Palamós, que vetlla per la qualitat i la traçabilitat del producte, són el resultat d’un canvi, cada cop més estès, en la concepció de l’explotació dels recursos marins: pescar menys i vendre a un preu més alt. L’aposta per la sostenibilitat a canvi d’una reducció molt significativa de l’esforç en termes d’unitats i de dies de pesca, i per la qualitat del producte que arriba al consumidor final, amb l’objectiu incrementar el rendiment de les explotacions, implica una nova mirada a un dels tresors vermells que amaga la nostra mar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s