Terramaners, els pàries de la pesca

Tiradors de xàvega a la platja de Calonge.

Tiradors de xàvega a la platja de Calonge. Segle XX. Museu de la Pesca

En una petita conferència celebrada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, convidat pels amics de la Societat Catalana de Genealogia, es van soprendre que per referir-nos al col·lectiu més depauperat de les platges catalanes esmentessim el terme “terramaner”. Efectivament, és un terme molt poc usat avui en dia però que antigament servia per definir un col·lectiu, tan vague com extens, format pels “pàries” de la pesca, per la gent més pobre i necessitada del litoral català.

Efectivament, sota patrons i remitgers trobem un col•lectiu depauperat, marginat i “perillós”, sense veu pròpia i sempre descrit per un tercer: els terramaners, tots aquells dedicats a “estirar la xàvega” o a ajudar esporàdicament en alguna operació de pesca des de terra. Feien una feian poc o gens qualificada, associada als baixos fons de les comunitats litorals. Els trobem citats a molts documents, entre ells les Ordinacions de la Pesquera de Calonge, del segle XV i de Cadaqués, del XVII, així com en el Reglamento de Navegación y Pesca de Zalvide de 1773, entre molts altres. Els terramaners constituïen un grup social més depauperat de les platges catalanes, més que els remitgers, format pels més pobres i marginats, treballadors eventuals a jornal o mers captaires que tenien en la xàvega i l’encesa un dels pocs recursos a l’abast: vells, vídues, nens, orfes, malalts, esguerrats, captaries… Quan la conjuntura econòmica era depressiva, molts treballadors del camp o petits artesans no tenien més remei que dedicar-se a la pesca per subsistir i s’incorporaven a la nòmina de terramaners locals que estiven la xàvega. Ells feien bona l’afirmació “a l’art tothom hi té part”.

Però bé, les xàvegues eren també un reclam que atreia colles organitzades de terramaners i altres treballadors oportunistes que migraven de platja en platja, a la recerca d’una oportunitat de treball. Algunes colles viatjaven de l’interior d’Espanya cap al Mediterrani, o a treballar a les almadraves de tir d’Andalusia, que – imaginant-nos el perfil de persones que s’hi movien – Cervantes definí com “finibusterre de la picaresca”. Aquets “tiradors de xarxes”, vivien en unes condicions lamentables, sovint a la mateixa platja, durant llarg períodes de temps i sense més aixopluc que una barraca o a sota un bot. A la Barcelona medieval la població temia aquelles colles, “gent aplegadisses e són e gran nombre, los quals de nit romanen e habiten en les barraques que són en lo ribatge de la mar”, fora del nucli urbà. De nit, diu el document de l’època, “feien grans roberies e talaments de fruites e de esplets de lenya e altres coses, qui són prop de les dites barraques”, un robatoris que si eren enxampats, carregaven sobre el seu “cap de exavega”.

One Comment

  1. Felicitats per aquesta fantàstica inciativa, Alfons, i per molts anys!

    Afegeixo una curriosa nota històrica sobre els tiradors de l’art de xàvega. Consultant el Dietari de l’Antic Consell de Barcelona a la Casa de l’Ardiaca per un altre tema, vaig trobar aquesta curiosa referència a uns “bargants de poc valor i estima”:

    “Dissapta XIII de juliol de 1613. En est dia aforen capturats quatre homes tots naturals de Fransa bargants y de poch valor y stima, qui la major part de aquells acostumen de tirar lo strop de pescar, los quals son estats acusats per un de dits quatre que ells son estats los que tenen mort lo S.or comte de la Bastida lo dijous proppassat, per lo que li tenien salvat vida y membres al dit descobridor, y los prengueren en uns corrals en la parrochia de Badalona, com es dit com a bargans, y en continent que los tenien presos los foren trobats algunas cosas que tenien robades a dit comta, y foren aportats en casa de sa Ex.a, y se diu en est dia que los tenen presa la depositio y los donen defensas per ferne justicia molt promptament ab algun gran exemplar”

    “Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní”. Pàg, 216. Vol. 9 (original XXV), Barcelona, Imprempta de Henrich y Cia. 1900

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s