Pieter Brueghel. El peix gros es menja el petit. (1556)
Existí a Catalunya un segon tipus de renda haliètica associada al mode de producció freudal, anomenat “peix reial de tall” o “peix senyoriu”, que consistia en l’abastament directe de la taula del senyor amb productes d’origen marí. En concret, s’obligava al pescador a donar part o la totalitat – segons el lloc – de determinats peixos que ostentaven un valor simbòlic superior en la societat de l’època. Per la seva exclusivitat, exiquisidesa, refinament o raresa el seu consum quedava restringit al reduït grup social de la noblesa: “La excepció fa la raresa i la raresa engendra el privilegi”.[1] Continue reading →
Remendant les peces 