Violència extrema en la defensa dels territoris de pesca. Un cas del segle XVII al Cap de Creus

Pescadors xorrant un bolig a Cadaqués

Ja hem parlat algun cop que en el món de la pesca el conflicte i la violència són fenòmens habituals. S’enquadren dins dels mecanismes de defensa del territori de pesca d’una comunitat quan aquest és envaït per membres que no tenen dret a pescar-hi. La gestió comunal de territori implica aquesta mesura, sobretot quan els costos de la defensa són menors que els beneficis que atorga explotar-los en exclusiva, com bé han explicar Elionor Ostrom o James Acheson.

Els tenyidors, espais de socialització de la comunitat pesquera

Interior del tenyidor de Sa Perola, reconvertit en oficina de turisme

Sempre he pensat que caldria fer algun estudi sobre els espais socials que representaven els tenyidors comunals. Més enllà de tenyir-hi les xarxes,  els tenyidors eren punts neuràlgics dels barris mariners. En perdre la seva funcionalitat original, molts es van abandonar i han acabat per desaparèixer, fins i tot físicament, però no per això cal desmerèixer tot el coneixement que aquest patrimoni arquitectònic aporta sobre la gent de mar.

Terramaners, els pàries de la pesca

Tiradors de xàvega a la platja de Calonge. Segle XX. Museu de la Pesca

En una petita conferència celebrada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, convidat pels amics de la Societat Catalana de Genealogia, es van soprendre que per referir-nos al col·lectiu més depauperat de les platges catalanes esmentessim el terme “terramaner”. Efectivament, és un terme molt poc usat avui en dia però que antigament servia per definir un col·lectiu, tan vague com extens, format pels “pàries” de la pesca, per la gent més pobre i necessitada del litoral català.

Els pescadors, una república de “morts de gana”

Philippe Lodowyck Jacob Sadee (1837 – 1904)

Els pescadors no han gaudit quasi mai d’una acceptable consideració social. Al contrari, durant segles van constituir un col·lectiu marginal i marginal, temut i denostat. La pesca era un ofici humil, sovint complementari a altres ocupacions primàries, a partir del qual només uns pocs podien arribar a enriquir-se, sempre relativament en un societat fortament classista i jerarquitzada,  Si sumem l’aïllament físic de l’espai de treball del pescador, el baix preu d’un producte perible i d’escassa apreaciació com és el peix, una marcada fluctuació dels seus ingressos i, en resum, la precarietat de les bases econòmiques familiars, no és difícil entendre que els pescadors, durant mil·lenis, aspiressin a la mera subsistència tot vivint a un pas de la misèria. Ja ho deia Plaute: els pescadors són una nació de morts de gana, “famelica hominem natio.”