Violència extrema en la defensa dels territoris de pesca. Un cas del segle XVII al Cap de Creus

Pescadors xorrant un bolig a Cadaqués

Ja hem parlat algun cop que en el món de la pesca el conflicte i la violència són fenòmens habituals. S’enquadren dins dels mecanismes de defensa del territori de pesca d’una comunitat quan aquest és envaït per membres que no tenen dret a pescar-hi. La gestió comunal de territori implica aquesta mesura, sobretot quan els costos de la defensa són menors que els beneficis que atorga explotar-los en exclusiva, com bé han explicar Elionor Ostrom o James Acheson.

El peix de l’obra, un impost sobre la pesca marítima per finançar les parròquies rurals

Església i campanar de Cadaqués

La documentació sobre la recaptació del delme del peix al litoral català és una font important per conèixer la història del sector pesquer medieval i modern. El delme del peix era un impost destinant teòricament al manteniment del clergat i el culte a les parròquies de mar, corresponent a una desena part de la producció pesquera. Amb tot, des dels seus mateixos orígens a l’Alta Edat Mitjana, tota mena de prínceps, comtes, abats i membres de la noblesa local s’anaren apropiant progressivament d’aquests impost, deixant moltes parròquies sense aquesta font de finançament. 

Els tenyidors, espais de socialització de la comunitat pesquera

Interior del tenyidor de Sa Perola, reconvertit en oficina de turisme

Sempre he pensat que caldria fer algun estudi sobre els espais socials que representaven els tenyidors comunals. Més enllà de tenyir-hi les xarxes,  els tenyidors eren punts neuràlgics dels barris mariners. En perdre la seva funcionalitat original, molts es van abandonar i han acabat per desaparèixer, fins i tot físicament, però no per això cal desmerèixer tot el coneixement que aquest patrimoni arquitectònic aporta sobre la gent de mar.