Terramaners, els pàries de la pesca

Tiradors de xàvega a la platja de Calonge.

Tiradors de xàvega a la platja de Calonge. Segle XX. Museu de la Pesca

En una petita conferència celebrada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, convidat pels amics de la Societat Catalana de Genealogia, es van soprendre que per referir-nos al col·lectiu més depauperat de les platges catalanes esmentessim el terme “terramaner”. Efectivament, és un terme molt poc usat avui en dia però que antigament servia per definir un col·lectiu, tan vague com extens, format pels “pàries” de la pesca, per la gent més pobre i necessitada del litoral català. Continue reading →

Els pescadors, una república de “morts de gana”

Philippe Lodowyck Jacob Sadee (1837 - 1904)

Philippe Lodowyck Jacob Sadee (1837 – 1904)

Els pescadors no han gaudit quasi mai d’una acceptable consideració social. Al contrari, durant segles van constituir un col·lectiu marginal i marginal, temut i denostat. La pesca era un ofici humil, sovint complementari a altres ocupacions primàries, a partir del qual només uns pocs podien arribar a enriquir-se, sempre relativament en un societat fortament classista i jerarquitzada,  Si sumem l’aïllament físic de l’espai de treball del pescador, el baix preu d’un producte perible i d’escassa apreaciació com és el peix, una marcada fluctuació dels seus ingressos i, en resum, la precarietat de les bases econòmiques familiars, no és difícil entendre que els pescadors, durant mil·lenis, aspiressin a la mera subsistència tot vivint a un pas de la misèria. Ja ho deia Plaute: els pescadors són una nació de morts de gana, “famelica hominem natio.” Continue reading →