Els pescadors, una república de “morts de gana”

Philippe Lodowyck Jacob Sadee (1837 - 1904)

Philippe Lodowyck Jacob Sadee (1837 – 1904)

Els pescadors no han gaudit quasi mai d’una acceptable consideració social. Al contrari, durant segles van constituir un col·lectiu marginal i marginal, temut i denostat. La pesca era un ofici humil, sovint complementari a altres ocupacions primàries, a partir del qual només uns pocs podien arribar a enriquir-se, sempre relativament en un societat fortament classista i jerarquitzada,  Si sumem l’aïllament físic de l’espai de treball del pescador, el baix preu d’un producte perible i d’escassa apreaciació com és el peix, una marcada fluctuació dels seus ingressos i, en resum, la precarietat de les bases econòmiques familiars, no és difícil entendre que els pescadors, durant mil·lenis, aspiressin a la mera subsistència tot vivint a un pas de la misèria. Ja ho deia Plaute: els pescadors són una nació de morts de gana, “famelica hominem natio.”

I per si això fos poc, i potser per això mateix, la incomprensió popular envers els seus costums, creences i tradicions, esculpides per la duresa de l’ofici i la pobresa material, alimentava un rebuig cultural que a voltes es convertí en estigma i en marginació social. Si busquem una mica a la literatura podem trobar , tant en els àmbits aristocràtics com en els estrats populars, tota mena d’opinions despectives que deformaven la imatge pública dels pescadors. Els testimonis sobre llur rusticitat, ignorància, pestilència i agressivitat són comuns en una literatura de viatges deformada per clitxés i prejudicis arrossegats segles i segles.

Recollint aquesta idea, Barbaza escrivia que “el poble sencer es girava d’esquena al mar, perquè del mar venien els vents humits, l’olor de peix, de cordes, de quitrà i de fum, perquè la platja era el domini dels pescadors, menyspreats, dels treballadors més pobres”. Alguns observadors se sorprenien de llur caràcter irascible, mentre d’altres, menys condescendents, simplement demostraven un gran menyspreu per tota la gent de mar en general. El valencià Lluís Vives en parlava com les “fex maris”, excrements de la mar; Jeroni Pujades descriu els pescadors de Cadaqués com “…la més vellaca y inurbana gent de tota la costa, gent bàrbara y feta per si sens rahó més “nós ho volem o nós no ho volem”” . Altres cronistes els titllaven de cruels i inhumans per naturalesa, d’una tosquedat de tracte extraordinària, els “simples” de la societat, éssers ignorants, fornicadors, salvatges, embaucadors, inaccessibles a tot sentiment cristià i amb fama de llibertins.

A l’altre extrem d’aquesta imatge, l’Administració del segle XVIII i els teòrics il•lustrats que en parlen, més preocupats pel proveïment d’aliments dels seus administrats que per la fama dels pescadors, sabien que depenien de la seva producció per alimentar una població molt influenciada per les pràctiques religioses de l’abstinència de carn. A principis d’època moderna, entre festius, dates assenyalades i la Quaresma, 1 de cada 3 eren “dies de peix”. A mesura que va anar creixent la demanda de peix als mercats i la necessitat de més pescadors i més producció per proveir-los, la consideració de les elits polítiques i culturals envers la gent de mar va anar canviat. La figura del pescador, que assortia diàriament de peix els mercats amb el seu esforç i coratge, va passar a representar el prototip del “bon salvatge”: rude, fort, vulgar, impiu, desenraonat, obsessiu, violent…, però també bon pare de família, treballador, dòcil, tenaç, conservador, i en general un col•lectiu útil a la societat. Així van poder rebre sempre un tracte condescendent i indulgent per part de les autoritats, que es traduí en una legislació i una jurisdicció privativa sota el comandament de l’Armada.

Properament parlament aquí de qui eren en realitat aquests pescadors, doncs, en realitat, no existia una única “classe pescadora” sinó una jerarquia que abraçava des dels pescadors més desvalguts als rics propietaris d’arreus i barques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s