La cabra (Maja squinado) és un crustaci que a Espanya es coneix com a centollo. És un animal migratori que s’acosta a terra per reproduir-se, amb un alt valor comercial. Antigament, la pesca de la cabra, com la del boc (Maja crispata), era una pesquera auxiliar, complementària a la feina del pescador artesanal, que aprofitava el període reproductiu de l’animal, quan s’acostava més en terra. Els pescadors més vells diuen que era molt abundant a la costa catalana, de molt fàcil capturar, però avui és un animal quasi totalment desaparegut de la Costa Brava.
El cabrer era un senzill giny de pesca, armat pel mateix pescador amb hams vells o trossos de tresmall estripats, lligats a una sirga. Tenia per objectiu enganxar o enredar l’animal. Per això, el pescador s’armava d’un mirall amb el que escorcollava els fons, sempre a poca profunditat i en fons bruts. Quan localitzava una pressa, feia descendir el cabrer fins col·locar-lo molt a prop. Normalment la cabra hi quedava enganxada per les potes, moment que el pescador aprofitava per tensar la sirga i llevar-lo a bord. Desclavava la preça i tornava a repetir l’operació tantes vegades com calgués.
Amb els companys del Museu de la Pesca vam voler aprofitar aquest giny singular per fer-ne una petita entrada que podeu trobar a la revista Argo.